Category Archives: To translate or not to translate

La memòria infinita

#Traducció

El paper dels diccionaris

«Hi ha paraules que se’m resisteixen», «les apunto en un quadern anomenat «troballes», «les associo o les repeteixo si no entren», «les he de pronunciar en veu alta, sinó, no me’n recordo», «se’m queden quan estic fent una experiència estimulant o emocionalment gratificant», «la repetició fa el fet», «miro les paraules que conec de la mateixa família»… Aquestes són les principals estratègies que fem servir els intèrprets i els traductors per aprendre una paraula nova.

Són alguns dels trucs que han volgut compartir els companys de professió en una recent enquesta que he fet a 25 traductors “purs” i a 25 col·legues més aviat intèrprets  o que compaginen la interpretació amb la traducció però que exerceixen majoritàriament la primera activitat. A la pregunta de quina és la memòria que consideren predominant, la majoria dels traductors contesta que «la visual» –el 70%– mentre que en el grup dels intèrprets aquesta opció l’escull només el 45% dels responents –9 respostes d’un total de 20–. En aquest mateix grup és on hi ha més memòria de tipus auditiva o la conjunció de la visual i l’auditiva, amb un 30% i 25% respectivament per a cadascuna d’aquestes opcions.

L’associació amb d’altres paraules, imatges o objectes és la tècnica preferida entre el grup dels traductors per aprendre una nova paraula, (un de cada dos) molt per damunt de l’aprenentatge per repetició o amb d’altres mètodes. En canvi, en el grup dels qui es dediquen majoritàriament a la interpretació, les tècniques són més variades amb un triple empat entre l’estudi per repetició, l’associació amb altres paraules, objectes o imatges o d’altres, tals com utilitzar immediatament el nou terme en qüestió o llegir molts exemples en què apareixi la paraula.

Marmessor, streaming, tail lift, side scuttles, slip differential, quiti, kukoban, harpagofito, eschar, grok, MENA, Crankshaft, hive, brigades de moeurs, transmutació, bailler, in two counterparts, siding i vasistas han estat algunes de les darreres paraules o expressions que els intèrprets que han respost recordaven haver après. Els traductors, per la seva banda, havien descobert el sentit de procrastinar –l’únic verb de la llista, per cert– i de paraules i expressions com infografia, assuage, catching-up, hemorroïssa, moguls, organoleptique, pop quiz, appareil de voie, escálamo, gentrification, maven, a la gatzoneta, xulla, prissy, alcuza, arson, gamarús, à tes souhaits, storyboard

 La majoria dels enquestats assenyalen que malauradament les paraules acostumen a quedar-se poc temps a la memòria. Filant més prim, un company s’atreveix a definir tres nivells: «les que directament no se’t queden», «les que se’t queden però d’una forma passiva» i «les que se’t queden de forma activa, després de repetir-les moltes vegades». La memòria, sortosament, és selectiva i ens permet en condicions normals recordar el terme que hem estudiat per a una feina concreta. Si no l’assimilem o la fem servir posteriorment, serà una memòria efímera, com per aquell examen que fas i ja està, però que serveix per a alguna cosa, que per això el fas. Convé aprendre’s i recordar per sempre el número i la lletra de la plaça d’aparcament del cotxe que acabes de deixar a l’aparcament de l’aeroport? Recordar-ho l’endemà quan ja ets a casa no té gaire sentit però si has anat a recollir algú no anirà malament, perquè qui no recorda la cara que posava aquell dia que buscava el cotxe a l’aparcament enmig de centenars de cotxes tots iguals…

Ara sembla difícil concebre una classe d’idiomes sense suport audiovisual «esclar, com passa amb les llengües maternes i la repetició», assenyala un dels responents. N’hi ha que continuem empastifant tota mena de llibretes escrivint-hi una i altra vegada una paraula i la seva traducció, desant-les un cop plenes a la pila dels tresors o llançant-les sense pietat al contenidor blau quan ja no hi caben més paraules, els qui tanquen els ulls i van repetint aquella paraula impossible imaginant-se-la en una pantalla, els qui associen aquest terme estrany a una, dues o més paraules que s’hi assemblen… Cada maestrillo tiene su librillo, no es cansava de repetir al col·legi l’entranyable professor Palmitjavila mentre ens explicava una breu història perquè recordéssim quin era l’origen d’una paraula. Memòria ve del grec mnemé, i el seu adjectiu mnemònic (mnhonikós) fa referència al que ens ajuda a recordar. Aquest diccionari en anglès il·lustra segurament el procés que seguim quan investiguem el sentit d’una paraula tractant-la d’associar-la: http: http://www.mnemonicdictionary.com/

Amb tot, en la majoria dels casos, moltes de les paraules que ens queden gravades amb foc les hem buscades…quatre? sis? vuit vegades…? L’immensa majoria dels companys eren a cabina preparant una feina d’interpretació o traduint quan han après o se’ls ha quedat  la darrera paraula que recorden. No hi ha gaire gent que en una reunió pregunti pel sentit d’alguna paraula. Però també és una bona manera d’aprendre, oi?

Anuncis

A relaxing cup of café con leche

No és ben bé a la plaza Mayor, però...

http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/09/07/madrid/1378571914_313420.html

No me n’he pogut estar d’escoltar unes quantes vegades la intervenció de l’Ana Botella a la presentació de la candidatura de Madrid 2020. El discurs de l’alcaldessa de la capital d’Espanya passarà als anals de l’olimpisme i de les videoteques de les facultats de traducció i interpretació de tot el món. És cert que el que fa el que pot no està obligat a més, i si algú sabés on para potser li ho podríem preguntar al seu professor d’anglès… Sens dubte, l’alcaldessa es va esforçar molt, massa i tot. Conscient de les seves limitacions oratòries en anglès, la Botella, que lluïa una brusa vermella llampant, es va posar a declamar reclamant l’atenció i els vots dels delegats del COI. El to és més important que el missatge, com acostumen a dir els experts, i l’alcaldessa això ho tenia clar, sinó no s’explica aquesta eufòria verbal, culminada amb la invitació a un relaxing cup of café con leche in plaza Mayor. A mesura que avançava en el seu discurs, es va anar engrescant, cada vegada més eufòrica, com sorpresa de les paraules que li sortien ¡ya sé inglés! ¡Vamos, sí se puede!

Els intèrprets voldríem que les conferències fossin un oasi en què els ponents fossin tots nadius, parlessin a poc a poc i només en la seva llengua materna i articulant un discurs lògic i estructurat. Però seria com si els metges demanessin que tots els seus pacients estiguessin completament sans, que no els hi fes mal res. Amb l’anglès –en això coincidim els intèrprets– sembla que tothom s’hi atreveix i això a vegades ens converteix en una mena de guerrillers intentant desxifrar el missatge enemic  des de la trinxera de la cabina.  I, llei de Murphy al canto, quan el ponent pot escollir entre dues paraules, la que tria és la més complicada. Per què la Botella s’havia de trencar les banyes per pronunciar perhaps si podia dir maybe en començar una frase? Ni flowers.

High risk of fire 2

No, no és la segona part de cap pel·lícula. Sembla que l’administració catalana ha près nota del que comentàvem en l’entrada del 21 d’agost: ahir, tornant de Sant Pol, vaig poder comprovar com el panell lluminós de la  C-31 situat a l’alçada de Badalona ja avisa del perill d’incendis en anglès i en francès. Ara cal que aquests indicadors plurilingües més intel·ligents que avisen que amb el foc no s’hi juga s’estenguin per la resta de vies interurbanes del país.

High risk of fire…

Torno de vacances i després de veure amb tristesa els boscos cremats de l’Empordà, em sorprèn veure aquest indicador lluminós amb aquest advertiment només en català, excepte en alguns altres punts de l’autopista en què hi figurava també en castellà. Sobta per un país que aquest estiu haurà rebut milions de turistes vinguts amb cotxe d’arreu d’Europa. És veritat que les paraules risc, prudència i incendi no plantegen excessius problemes d’entesa per a qualsevol francòfon. Per a un anglòfon, això ja és més complicat. Tan difícil resultava fer aquesta campanya de sensibilització també en anglès? Recordo la campanya per mantenir les platges netes de fa uns anys amb aquell anunci televisat que deia que “la sorra no s’ho empassa tot”, un advertiment perquè els fumadors no enterressin amb el dit la burilla a la sorra en acabar la cigarreta. I aquell estiu, milers i milers de turistes que no havien vist la campanya o que no l’havien pogut entendre varen continuar dissimulant les burilles sota la sorra. Una cosa és que com a país vulguem impulsar els estudis bilingües en català i anglès, i una altra de ben diferent és pretendre que tothom qui vingui o passi per Catalunya entengui el català. Potser si els estaments públics reflexionessin una mica en el que ells mateixos esperen de les campanyes publicitàries institucionals que llancen, no estaríem parlant de la necessitat o no de traduir un advertiment de sis paraules per evitar que els automobilistes llencin alegrement les burilles enceses per la finestra.

Liaison

C’est les vacances ! Mon travail d’interprète s’est terminé pratiquement aujourd’hui,  sur le site d’une usine des environs de Barcelone où j’avais un service de liaison entre le patron –un catalan qui m’a vraiment surpris quand il m’a dit  qu’ils devaient déménager du fait que leur production augmentait– et un industriel belge francophone.

Il s’agissait d’un service français-catalan qui s’est avéré exigeant en raison du nombre de sujets à traiter, de l’horaire intensif –les négociations frénétiques semblent parfois couper la faim aux entrepreneurs– des multiples enjeux sur la table… Au rendez-vous, les ingrédients habituels de la traduction de liaison en toute règle : les intervenants s’adressent à moi « dites-lui que ma proposition patati-patata », quelques messes basses entre les cadres de l’entreprise locale que je ne traduis pas –ce n’est pas nécessaire ni plus professionnel d’ailleurs, de tout traduire !– de toutes façons ils se connaissent depuis des années et c’est peut-être pour cela qu’ils semblent apprécier les commentaires de leur interlocuteur. Mon client, c’est le catalan, mais je me dois de rester neutre sur les mots et même sur le ton, ce qui n’est pas toujours évident car, l’un comme l’autre, ils s’appliquent de leur mieux à faire leur petit marché, forts de leur expérience et de leur connaissance de la filière… je leur laisse le plaisir d’échanger librement leurs propos. De temps en temps, à tour de rôle, comme s’ils me prenaient à part, ils me disent à voix basse « il faut lui dire que, expliquez-lui que »…

Les négociations avancent et on a vite fait le tour des mots clés. Le nombre de sujets à traiter –la proposition de collaboration entre client et fournisseur, les prix en fonction des quantités achetées, les types de produits inclus ou pas,  le transport et, bien sûr, qui va se charger des frais, les délais de livraison, tout semble indiquer que le marché n’est pas près de conclure. En effet, ce n’est que six heures après –pratiquement d’affilée– que le marché semble plus ou moins être sur la bonne voie.  Il restera quelques détails à peaufiner notamment en ce qui concerne les prix à l’unité et les ports. Je me lève, autrement le client belge va rater son avion et on m’a demandé de l’accompagner à l’aéroport. Une fois dans la voiture, il me remercie de ne pas m’être mis du côté de l’autre  ­–mon client– « d’avoir été professionnel ». Je lui dis que c’est mon métier et que je suis heureux que cela se soit bien passé. Il me demande si c’est bien vrai cette histoire que la TVA en Espagne passe de 18 à 21% , je confirme et il se montre surpris, « en Belgique c’est aussi 21% »… je l’écoute mais intérieurement je sens que la colère me gagne et je me mets à comparer la réalité économique de la Belgique avec celle de l’Espagne et… Puis je me dis que ce n’est pas bien de penser à deux choses à la fois, on est déjà sur le périphérique et il faut que je fasse attention.

Enllaç

Ja estic de vacances! Avui gairebé he acabat la feina d’intèrpret en una fàbrica prop de Barcelona on he fet un enllaç entre l’amo de l’empresa –un català que m’ha deixat parat quan m’ha dit que s’hauran de traslladar perquè la producció augmenta– i un industrial belga francòfon.

Ha estat un servei francès-català bastant dur degut a la quantitat de temes a tractar, l’horari intensiu –a vegades sembla com si les negociacions frenètiques tallessin la gana als emprenedors– i a les nombroses qüestions que s’havien de tractar… Hi havia els ingredients habituals de la traducció d’enllaç en tota regla: per comptes d’adreçar-se directament al seu interlocutor, les parts se m’adrecen a mi « digues-li que la meva proposta això i allò altre », alguns intercanvis d’opinió en veu baixa entre els directius de l’empresa catalana que no tradueixo –no cal traduir-ho totni tampoc és més professional, de fet… De totes maneres es coneixen des de fa anys i, potser també per això, els agrada el que estan escoltant. El meu client és el català però he de ser neutre amb les paraules i també pel que fa al to, i això no sempre és fàcil perquè tant l’un com l’altre esmercen tots els seus esforços per regatejar i aconseguir el millor per a ells, aprofitant l’experiència que tenen i el seu coneixement del mercat…. els deixo que disfrutin discutint lliurement. De tant en tant, ara un, ara l’altre, amb un xiuxiueig em diuen « digues-li que, explica-li que »…

Les negociacions avancen i les paraules clau ja han sortit. Amb la quantitat de qüestions  a tractar –la proposta de col·laboració entre el client i el proveïdor, els preus, que dependran de les quantitats que es comprin, els tipus de productes inclosos o no, el transport , esclar, i qui es farà càrrec d’aquestes despeses, els terminis de lliurament, tot sembla indicar que encara falta perquè l’operació quedi tancada. I efectivament no és sinó al cap de sis hores –pràcticament seguides– quan sembla que les parts semblen prop d’arribar a un acord. Caldrà polir encara alguns detalls, especialment pel que fa als preus per unitat i el transport. M’aixeco perquè sinó el client belga perdrà l’avió i m’han demanat que l’acompanyi a l’aeroport. Un cop dins el cotxe em dóna les gràcies « per no haver afavorit l’altre » –el meu client– i per haver estat « professional ». Li contesto que és la meva feina i que celebro que les coses hagin anat bé. Em pregunta si és veritat això que l’IVA a Espanya passa del 18 al 21%, li ho confirmo i es mostra sorprès « a Bèlgica també és el 21 % » … el continuo escoltant però sento que em vaig escalfant per dins i em poso a comparar la realitat econòmica de Bèlgica amb la d’Espanya i… penso que no està bé pensar en dues coses alhora, ja som a les Rondes i he de fer atenció.

Traduir o no traduir

Si el multihomicida noruec Breivik m’hagués proposat de traduir el seu manifest 2083: A European Declaration of Independence…..ho hauria acceptat? Faria d’intèrpret en una reunió secreta de benchmarking entre ETA i la màfia? Seria capaç de fer-ho per a Al Qaeda? Tenim clars quins són els límits dels nostres serveis professionals?

Fa uns dies, la col·lega francesa Céline es qüestionava al seu bloc Naked Translations[1] la conveniència de traduir o no un manual d’armament per qüestions morals o ètiques: “Si no ho faig jo ho farà algú altre” o “si sóc pacifista no tinc perquè contribuir a engreixar encara més les vendes dels fabricants d’armament…” De la mateixa manera que no trobaríem dues traduccions o interpretacions idèntiques,  és força probable que no hi hagi una resposta única a aquests interrogants. En primer lloc, perquè aquesta qüestió es plantegi, cal que el professional sigui conscient dels fets i continguts que algú ha posat a la seva disposició perquè els tradueixi, amb els reptes que això suposa. Malgrat l’existència de la Declaració Universal dels Drets Humans, encara hi ha fronteres quant a la interpretació de la realitat o de les realitats que conviuen en aquest mateix mateix planeta. I els límits de la interpretació en molts casos no són gaire nítids.  El mateix codi deontològic de l’Associació Internacional dels Intèrprets de Conferència (AIIC) parla de l’obligació de mantenir en secret els continguts que ens hagin estat revelats en el decurs de la nostra feina però no respon en cap dels seus 9 articles al dubte ètic o fins i tot legal que se’ns pot plantejar en el sentit del que es pot o s’hauria de traduir i el que no s’hauria de traduir, en els casos més extrems. El manifest antimarxista i antimusulmà de 1.500 pàgines que l’homicida noruec Breivik havia redactat en anglès i que volia fer traduir al castellà, alemany i francès, hagués trobat professionals disposats a fer–ho?

Les constitucions i les lleis de cada país acaben servint finalment de referents ètics i pràctics als professionals que treballem en tot moment en un lloc o altre del planeta. A l’estat espanyol no ens plantejaríem la conveniència o no de fer d’intèrprets en un judici per l’assassinat d’algú o per evasió de capitals perquè estaríem convençuts d ’actuar d’acord amb les nostres lleis. En d’altres cultures, però, l’assassinat es podria convertir en ajustament de comptes i l’evasió de capitals en un simple moviment de diners d’un país a l’altre… i probablement la nostra feina es veuria més condicionada per pressions polítiques o dels poders fàctics o senzillament aquest servei no es faria.

Diàriament traduïm una bona quantitat de discursos o de paraules que no sempre exposen uns fets o unes realitats ja siguin locals o globals amb la claredat que voldríem. I el nostre principal repte consisteix aleshores en tractar de reproduir el més fidelment possible el discurs original a partir dels nostres coneixements de les llengües i d’aquests fets que se’ns presenten a la pantalla de l’ordinador o que ens entren pels auriculars. I ho fem amb el màxim rigor possible, traduint els discursos d’altres, interpretant idees que a vegades són confuses o delicades i que sovint no tindrien el més mínim sentit sense la nostra mediació com a intèrprets, sense el background o informació contextual que som capaços de recordar o de consultar. Això sí, els límits del que podem o estem disposats a traduir els hem de posar nosaltres. Tenim la última paraula.

[1] www.nakedtranslations.com/en/2011/translators-and-moral-dilemmas