Category Archives: L’entrevista

“Treballar a l’ONU imposa i emociona”

Neus González, traductora i intèrpret: "No podia deixar escapar l'oportunitat de treballar a l'ONU"

Neus González, traductora i intèrpret: “No podia deixar escapar l’oportunitat de treballar a l’ONU”

Llicenciada en Traducció i Interpretació, i doble llicenciada en Filologia Anglesa, amb un postgrau en Traducció Audiovisual, la Neus González ha vist com, 10 anys després d’aprovar l’examen, la cridaven de l’ONU per incorporar-se a la seu de Nova York per fer de redactora d’actes literals de les reunions del Consell de Seguretat i de l’Assemblea General de les Nacions Unides. Sens dubte un premi a l’esforç, al compromís i a la constància d’una traductora-intèrpret que ja va començar a treballar al segle XXI i que és una de les sòcies cofundadores de l’APTIC.

Frederic Rovira Aviat farà un any que ets a Nova York… Ha passat depressa?

Neus González  Moltíssim! Sovint pense: ja fa un any que estic ací i encara no he fet això ni he vist allò altre… I és que no és el mateix vindre de visita a NY que viure-hi…



 El temps passa que ni te n’adones… I més quan tot va bé i t’ho estàs passant genial.

T’ho imaginaves així?

Nova York o la vida a Nova York?

La ciutat, la feina…

En part sí i en part no



, ja hi havia vingut com a turista unes quantes vegades, i com a tal la ciutat m’encantava, però em pensava que seria més dur viure-hi. La veritat és que no ha resultat ser així, com a mínim en el meu cas.



 No note l’estrés de la ciutat… Supose que el fet de no haver d’agafar el metro cada dia perquè visc molt a prop de la feina hi té molt a veure.

Vau patir directament els efectes del Sandy

Allò va ser tota una experiència.

També us va afectar a l’ONU?

Sí, l’aigua del riu va inundar els baixos de la seu, on estaven tots els sistemes informàtics (xarxes, etc.), i vam estar uns dies sense poder treballar



. Molts despatxos del soterrani es van fer malbé perquè l’aigua era salada, hi van trobar fins i tot peixos!



 Uf, sí. Una experiència per a recordar i contar als néts



. A casa vam haver de suportar cinc dies sense llum i deu dies sense calefacció ni aigua calenta, amb tempesta de neu entremig, però hi ha hagut gent que ho ha perdut tot, i molts negocis que s’han vist afectats.

Un bon pal



. Et fa més forta haver “sobreviscut” a una tempesta així?

Crec que no, al contrari, et fa veure com n’ets de feble davant dels elements



 i com depenem de l’electricitat en aquests temps moderns…

Al 2001 t’examines i fins el 2011 no et diuen que hi pots treballar!

Sí, és fort, eh?  



Quan ja ni tan sols me’n recordava i pensava que havia prescrit.

T’ho vas rumiar gaire?

Gens ni mica. Una oportunitat així no se’t presenta cada dia. Ha sigut l’oportunitat de la meua vida i estic molt contenta de no haver-la desaprofitat. Tot ha sigut positiu. I a més ha vingut en el millor moment que podia vindre, atès com estan les coses pel país…

El Parlament europeu ha anunciat que retallarà el pressupost dels serveis de traducció. També hi ha retallades a l’ONU?

Doncs no m’ha arribat cap notícia d’aquest tipus, però pensa que a Europa es tradueix a moltes llengües, i a l’ONU només a sis…

Treballes d’Spanish Verbatim reporter, què vol dir exactament?

Es tradueix com a “redactor de actas literales”.

De les actes del Consell de Seguretat?

Ve a ser el mateix que traductor però més específic, només de les actes de les reunions del Consell de Seguretat i de l’Assemblea General. A efectes pràctics som traductors, però antigament se’ls deia així perquè crec que els que feien la feina eren estenògrafs que redactaven les actes del Consell.

Com és habitualment un dia de feina qualsevol?

És una feina bonica perquè és política internacional, i t’assabentes de moltes coses: descobreixes països nous, entens quins són els seus posicionaments estratègics. La nostra feina i el nostre horari es regeixen pel programa del Consell de Seguretat.

Si hi ha reunió del Consell, és la prioritat, i sinó, treballem per a l’Assemblea



.

És secret?

Hi ha reunions que són a porta tancada i d’altres que no, però la majoria són públiques.

Ahir [el dijous 29 de novembre] vas treballar? L‘Assemblea general va decidir atorgar l’estatus d’Estat observador no membre a Palestina…

Sí, va ser un dia històric i molt emocionant. També hi havia un briefing (“exposición informativa”, en diuen) sobre el Sudan, no, sobre l’Iraq. 



De fet, treballe cada dia, però uns dies fem Consell i altres Assemblea.



Això imposa, oi?

Sí, molt,



 i emociona, també



.

Treballes en anglès i castellà?

De l’anglès i el francès al castellà. Treballem a partir dels textos que redacten en anglès (i per tant, hem d’esperar que ells els tinguen a punt), però com a traductors de l’ONU hem de saber un dels altres idiomes, i per tant, quan parlen en l’altre idioma que coneixem, se suposa que hem de traduir a partir d’aquest, en el meu cas, el francès.



 Podem basar-nos en els textos o en l’àudio, però si treballem amb l’àudio després ho hem de confrontar amb la versió anglesa per si han fet algun canvi o han afegit alguna cosa, com la signatura d’un document que s’esmenta, la correcció del nom d’un organisme, etc.

Deu ser una gran experiència, sens dubte. Creus que l’ONU reconeixerà algun dia el dret a decidir de Catalunya?

La meua esperança és que sí, però no serà demà mateix, crec que encara queda un llarg camí per recórrer i que no serà fàcil.

La majoria dels catalans residents a l’estranger no heu pogut votar a les darreres eleccions. Què ha passat?

Diuen que va ser per culpa de l’huracà, que va endarrerir els enviaments de correus, i que les paperetes s’havien quedat estancades a Miami… A alguns els han arribat tres dies després de les eleccions, a mi no. Però jo no sé si creure-m’ho
. 


Ha estat molt frustrant.

Et passes el dia parlant en…

Castellà i català!

Com que treballe al departament d’espanyol, tots en som parlants (cubans, argentins, peruans i espanyols), i per tant, la llengua de comunicació és el castellà. I també el català perquè tinc una companya catalana!



 I a casa, clar, el català amb el meu marit. 



I el meu cercle d’amics, com que l’he conegut a través de la feina, doncs també és castellanoparlant.



 L’anglès la veritat és que l’utilitze molt poc…



 És una assignatura pendent que tinc, he de fer més vida social fora del cercle de la feina, però tampoc és una cosa que es puga forçar ni fer d’un dia per l’altre.

Que l’aprenguin els americans, el castellà, oi?

Et sorprendries de la quantitat de gent que parla castellà a NY. 



Els cambrers, perruquers, caixers del súper… quasi tots són de parla castellana.

Xàtiva-BCN-Manresa-NY, d’on et sents?

De tots els llocs on he viscut, perquè formen part de la meua vida i m’han format com a persona. 



Des que vaig començar a la facultat que he viscut fora de Xàtiva, a València, Alacant, Anglaterra, Washington, Barcelona, Manresa, Nova York… i tots aquests llocs, en major o menor mesura, m’han fet qui sóc



. Però sobretot, i sempre, em sent valenciana, perquè són les meues arrels, els meus orígens, i això és el que més pesa de tot.

Ets l’ONU personificada! Aquesta trajectòria t’ha permès copsar punts de vista diferents… no deu ser fàcil ser una mica de cada lloc.

També em sent mig catalana, perquè hi he viscut gran part de la meua vida, 10 anys, i perquè el Ramon és català.

D’aquí tres anys també et sentiràs mig americana?

No ho crec, és una cultura massa diferent a la nostra com per arribar a sentir que forme part d’ella.

En què és força diferent?

Costa d’explicar, em sent d’ací perquè hi visc però alhora em sent forània…



  Ací hi ha moltes normes. Diuen que és la terra de la llibertat, però en canvi has de vigilar perquè cada dos per tres estàs infringint alguna norma…



 Llibertat sí, però sempre que seguisques les seues normes. La cultura del menjar també pesa molt. El fet que ací no se li done importància, sobretot al dinar, sobta molt. Són capaços de saltar-se el dinar perquè estan ocupats fent altres coses, com ara treballar, o mengen qualsevol cosa pel carrer o fins i tot al metro! T’imagines algú fent-se un arròs al metro de Barcelona?

Tot arribarà, encara que duem uns anys de retard…

En això tens raó, amb la mania d’imitar els americans, ens entestem a imitar-los fins i tot en les coses dolentes



. Ara, també tenen moltes coses bones. 



L’esperit optimista i emprenedor és el que més admiro d’ells.

Vas amb dos rellotges?

No, només en duc un amb l’hora d’ací i la d’allí la calcule mentalment. Amb els rellotges analògics és molt fàcil perquè només cal traslladar la maneta de les hores al lloc oposat.

Has pujat al cim de l’Empire State?

Sí, de fet hi he pujat quatre vegades!

Com es veuen Catalunya i Espanya des d’allí dalt?

Les tres primeres vegades molt bé perquè això va ser fa anys, en diferents ocasions (no hi vaig pujar les tres vegades en la mateixa visita!), i el país anava bé, o això deien i nosaltres ens ho crèiem, però ara la veritat és que el panorama pinta molt desencoratjador 


. En qüestió d’un any s’han carregat tot el que hem aconseguit durant anys i anys de lluita i esforç



.

Siguem americans, ho reconstruirem!

Això, i a més els catalans teniu/tenim això en comú amb els americans: l’esperit de superació i emprenedor.

T’hi veus per tota la vida als Estats Units?

La veritat és que no. La terra tira molt. Tot i que després de treballar a l’ONU, em costaria molt trobar alguna cosa així allà, i és que ací ens tracten molt bé.



 És l’etern dilema… No es pot tindre tot!

Disfruta-ho tant com puguis, ho deixem aquí, avui m’he saltat el dinar per poder xerrar amb tu, però no sé si et deixaran que et saltis la feina...

Sembles americà! 



Em sap greu que t’hages saltat el dinar! Ves, ves, corre!


 

“Traduir també és traslladar intencions”

Maya Busqué: "Jubilar-me als 67? M'agradaria no haver-ho de fer mai!"

Als seus 33 anys, en fa dos que és  la presidenta de l’APTIC, l’Associació Professional de Traductors  i Intèrprets de Catalunya. Inquieta, incansable i inconformista, a la Maya Busqué els americans no dubtarien a anomenar-la la self-made woman de la professió, malgrat que ella insisteix en mostrar-se agraïda amb el que ha après a la llicenciatura i al màster. Mentre venia m’ha demanat pel WhatsApp si podíem retardar l’entrevista mitja hora. Faig temps i a les sis tocades em rep a la casa que s’acaba de comprar amb el seu company al Masnou .

 Què has fet avui? Avui m’he llevat d’hora, com diu el Guardiola que cal fer, no? Em costa matinar, però quan toca, toca… He tingut mig dia de simultània, el lliurament d’una jurada per la tarda…

Cada dia és igual? No, què va! La rutina és que cada dia és diferent respecte del dia anterior. Amb aquesta feina no t’avorreixes mai. Quan vaig començar, la interpretació  simultània representava el 20% de la meva feina i l’escrita el 80%. Ara és al revés. Interpretació simultània, també traducció científica, jurada, hi ha setmanes en què estic uns quants dies fora.

Treballes molt? Sí, moltes hores, més que si treballés en una empresa.

Així és difícil planificar-se la vida… No és estable, així que resulta complicat apuntar-se a fer ioga els dimarts i dijous de cinc a set. Però les setmanes les visualitzo en columnes, una per a la feina, l’altra per a l’APTIC i l’altra per a la vida personal, i tracto de complir el que em proposo. Des que vaig fer un curs sobre organització del temps ho faig una mica millor. Les coses fonamentals han d’estar a la planificació, altrament desapareixen i malauradament acostumen sovint a ser coses personals les primeres que descuidem… Duc molts barrets, el d’intèrpret, el de traductora, el de presidenta de l’APTIC, també continuo a la comissió d’activitats de l’associació, sóc una de les dues traductores de Redes [el programa de l’Eduard Punset].

Les molècules… Ha, ha, traduir Redes és una de les feines que més m’agraden de l’univers!

La crisi? Es nota, però també ha perjudicat d’altres sectors, tot i que com a autònoma depens de diferents fonts de feina. Es tracta de no posar tots els ous a la mateixa cistella. Però la traducció sempre serà necessària.

També dones classes d’interpretació. De debò creus que calen nous professionals? No sé, hi ha molta feina: congressos internacionals, enllaços a les empreses, rodes de premsa, màrqueting… crec que hi ha espai perquè entri més gent al mercat. Això sí, tampoc no escapem a la llei de Murphy i si en els mesos molt bons pots interpretar una bona pila de dies, hi ha dates maleïdes en què sembla que totes les feines coincideixen i en canvi no et pots multiplicar i ser a tres llocs alhora.

Aleshores penses en els companys? Es clar, es tracta de passar-se feines entre nosaltres, de treballar en xarxa. Vivim envoltats de xarxes, nosaltres mateixos en tenim, les xarxes neuronals, per exemple.

Què penses quan llegeixes un llibre mal traduït? Se m’ocorre que probablement les condicions de treball hauran estat nefastes, que els terminis han estat impossibles i que probablement no s’ha revisat el text com cal! Hi ha llibres en què veus l’anglès a sota i penses, ai! L’edició és important i cal reivindicar que no ens saltem la figura del revisor perquè, per molt bé que un text s’hagi traduït, segurament que es pot millorar quan el miren uns altres ulls.

La traducció automàtica ja fa meravelles…  Sí, hi ha una postura derrotista, gent que diu que els traductors desapareixerem, que serem posteditors, i una altra que nega la traducció automàtica. Jo estic a mig camí, crec que cal estar actualitzats i atents a les novetats però també estic convençuda que la feina d’un traductor va molt més enllà que traduir paraules. És traduir intencions, emocions, contextos, coses d’una altra cultura, hi ha la comunicació no verbal. El traductor no només tradueix paraules, trasllada sentits, també intencions. Les màquines no aconseguiran mai reemplaçar les persones perquè aquestes sempre estan pensant. Potser algun dia sí que serviran per traduir textos directament pensats i escrits per a les màquines, però això no m’ha interessat mai. És cert que per traduir el manual d’una rentadora es podrà fer servir Trados i un sistema de traducció automàtica, sí, però…

No t’hi veus? No: no m’espanta perquè no són les traduccions que em motivin ni que m’interessin. Penso que per a determinats textos científics, literaris, de màrqueting o en el cas de la interpretació, les màquines no ens faran la competència.

És divendres per la tarda, et truca un client dient que té 6.000 paraules per traduir pel dilluns…  Home, això depèn de la productivitat de cada traductor, habitualment es diu que val més no traduir més de 2.500 paraules per dia. 6.000 paraules poden ser dos dies de treball intens, i en aquest sentit cal valorar si compensa, analitzar l’oportunitat i si t’interessa, fer-t’ho pagar. Les tarifes no estan escrites amb foc! Personalment aplicaria un recàrrec d’urgència per treballar el cap de setmana, o bé diria que no a la feina.

Quan un ponent s’equivoca en una conferència i estàs traduint-lo a la cabina, què fas? Has d’estar molt segur per corregir-lo, eh! Però es pot fer, clar, sobretot si es tracta d’un lapsus, o una xifra o data molt evident.

Perquè, sinó, la gent es pensarà que ets tu qui s’ha equivocat… Tots ens podem equivocar, i dels errors se n’aprèn. Quan traduïm textos sovint podem verificar les dades, tens avantatge, mentre que en simultània no hi sol haver temps. Per això també crec que és fonamental veure els ponents, perquè les males interpretacions no sempre es limiten a les dades sinó al to o la intenció del ponent, si és irònic o està enfadat… ho has de poder reproduir tot mantenint-te molt neutre sense ser el protagonista…

 Treballaràs fins als 67? M’agradaria molt seguir treballant molt més enllà! Vaig traduir una entrevista al Benoît Mandelbrot, el pare dels fractals, tenia 82 anys en el moment de l’entrevista i seguia currant (va morir fa poc… quin greu… però va acabar la seva vida fent exactament el que volia). Li brillaven els ulls, hi ha persones que els brillen els ulls quan fan alguna cosa que els agrada, ho noto, i sempre recordo el que diu Benjamin Zander, el director de l’Orquesta Filharmònica de Boston, a qui també vaig tenir l’honor de traduir: l’èxit es valora segons la quantitat d’ulls brillants que ens envolten. M’agradaria arribar a gran envoltada d’ulls brillants! I no sabria estar-me sense fer res. Ara, cadascú ha de saber trobar allò que el motiva…a mi quan cuino no em brillen els ulls, però quan interpreto, tradueixo o dono classes, moltes vegades (no totes, però moltes) sí. M’agrada ser optimista, sovint veus que el més fàcil és queixar-se, però cal ser positius!

Has convertit la teva passió en una professió? Sí, vaig fer Lletres però les ciències sempre m’havien fascinat: m’encanten l’astronomia, l’astrobiologia i la recerca en general… i al final he acabat amb una feina que em permet combinar lletres i ciències.

Què tradueixes ara? Una entrevista de Redes molt interessant, és una sensació al·lucinant, com disfruto! A vegades penso que he tingut sort (el primer dia que em van fer arribar una entrevista a Paul Davies, un dels meus físics preferits, i em van donar l’oportunitat de traduir-la… no m’ho podia creure) però també crec que la sort te l’has de buscar, has de sembrar per recollir.

Podríem continuar parlant de la feina durant hores i hores però comença a fer-se fosc i la seva gateta se m’acaba d’enfilar a la cadira i comença a anar amunt i avall fregant-se contra el respatller. Reclama que li fem una mica de cas. Es diu Goa, com l’estat de l’Índia on va néixer la Maya, i li brillen els ulls.