Que no es noti

Ahir era dia d’assaig. Una prova que feien per escollir un intèrpret per a la temporada d’esports a la televisió (per a una cadena de parla castellana).  Abans d’entrar em van dir “sobretot, que no es noti” [que ets catalanoparlant]. Em va fer una certa gràcia que m’ho diguessin precisament a mi, que parlo precisament castellà cada dia. Però era perquè fes especialment atenció. I, un cop bandejades les possibles catalanades, em vaig preguntar: atenció a què? Doncs a l’accent, especialment la pronunciació vocàlica, la a, la e, la o… sons que la majoria de les variants del català tenen tendència a obrir.

Com la prova era per a un mitjà castellanoparlant, saps que més val adoptar un accent que alguns s’atreveixen a qualificar de “neutre” per molt que en realitat això sigui una bajanada. Què vol dir neutre? De Castella? De Burgos? No, perquè aleshores seria castellà de Castella o de Burgos, però neutre? Malgrat tot,  igual que fan la majoria dels actors i  periodistes que treballen a o per tot l’Estat, quan t’ho recomanen tractes de fer-ne cas. Si has de cridar l’atenció, que sigui per una altra cosa que no per fer clarament palesa la teva procedència. Un fet que no deixa de ser curiós tenint en compte la proliferació de sèries sudamericanes en les principals cadenes de televisió en què els modismes i dialectalismes propis de cada país estan a l’ordre del dia. La informació, quan és informació, sobre política, economia o esports, s’ha de servir sense interferències, i sembla que les variants del castellà continuen fent soroll o causant una molèstia per a segons qui. Potser algun dia algú s’inventarà una app que permetrà als americans parlar català sense que sempre sembli que estan encostipats. Em pregunto com deuen ser aquests cursos de dicció que segueixen els actors i alguns periodistes  per perdre l’accent d’origen…

Anuncis
Post a comment or leave a trackback: Trackback URL.

Comentaris

  • jjacquet  On 01/03/2014 at 7:32 pm

    Que es fotin.

    Fred, ça me rappelle qu’à l’Institut Français, années 60, on n’aurait pas embauché quelqu’un avec l’accent marseillais. La honte.

    Ça me rappelle aussi que dans les années 50, une copine , étudiante en licence d’anglais donc futur prof, hésitait à partir comme lectrice un an en Ecosse. “J’attrapperai l’accent écossais…” avait-elle dit à un de ses professeurs. Eh bien, parfait!, lui avait-il répondu, tout le monde en Grande bretagne n’a pas l’accent de la BBC.

    Il y a des gens intelligents partout?

    Maman

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: