Som-hi

Can you repeat that in English“? –va preguntar la dissenyadora americana Jennifer Lauren als agents en ser detinguda a Irlanda després que l’avió en què viatjava hi aterrés a causa dels aldarulls que va causar en el trajecte de Barcelona a Nova York.

Tornem-hi. Després del reset de les vacances forçades però també desitjades tornem a la cabina. El primer servei d’interpretació de l’any sempre té quelcom d’especial: retrobes els companys,  comproves el so, encens el micro, t’hi poses i ja està, encetes la temporada que amb sort anirà omplint l’agenda i carregant-se  cada vegada més a mesura que ens acostem a la primavera. Ganes de tornar-se a posar els cascos, de sentir i d’escoltar veus múltiples, de descobrir els nous invents de les empreses, les noves tendències de la moda, l’evolució de la política…

Avui tornem a la feina, engegarem el micro i començarem a traduir les històries d’altra gent apropiant-nos-les per explicar-les en la nostra llengua de treball. Al principi potser ens haurem d’agafar fort a la cadira perquè ens semblarà que el ponent té molta pressa i que on va a parar, que nosaltres ja l’entenem, ja, però que no corri tant, que el que diu a tota pastilla ho hem de traduir i amb coherència. I ens passaran pel cap les còmodes sobretaules de les festes de Nadal amb les típiques converses familiars al ralentí.

Fa unes setmanes l’Albert Costa, professor d’ICREA (Institució Catalana de Recerca i d’Estudis Avançats) afiliat a l’UPF i investigador del grup de producció de la parla i del bilingüisme, explicava en una conferència que els monolingües parlen més de pressa que els bilingües i ho explicava ben senzillament: si agafem el cas d’un bilingüe català-castellà –pels investigadors el grau de bilingüisme i de coneixement de les llengües és del tot irrelevant– aquest es passarà per exemple el 60% del temps parlant en un idioma i l’altre 40% en l’altre, i per tant tindrà necessàriament menys exposició (i pràctica) en cadascuna de les llengües que un monolingüe, que parlarà el 100% del temps en una sola llengua.

Al contrari, parlant dels avantatges del bilingüisme, l’Albert Costa explicava que el bilingües tenen una major capacitat d’ignorar les informacions irrellevants  –l’anomenat pensament executiu– i que com que les estructures cerebrals que regulen el control atencional són les mateixes que utilitza un bilingüe per focalitzar una llengua o una altra segons amb qui està, la sobrepràctica acaba proporcionant-li més eficiència al bilingüe.

Curiosament, tornant a la nostra feina a la cabina, quan hem escalfat motors, ens sembla que els ponents ja no corren tant, ja siguin monolingües o bilingües, i probablement es que anem parlant més de pressa nosaltres mateixos. Serà que ens submergim plenament en la llengua d’arribada atribuint-li més del 50% de la nostra atenció? O és que fem una mena de partició del cervell a mode de disc dur diferenciant-ne bé les parts, cosa que potser no fem en una situació informal en el dia a dia fora de la feina? Això explicaria i donaria la raó als més puristes en el sentit que quan treballes en cabines pures –cap a un sol idioma– es produeix menys contaminació de l’altre idioma i l’idioma resultant tendeix a ser més genuí. Però això ja és un luxe oriental i actualment són comptades les feines en què només tradueixes cap a un idioma sense retorn.

Quantes paraules diem en vint minuts d’interpretació? Crec que ningú no les ha comptades mai.  Sigui com sigui, acabarem el primer dia de feina de simultània amb el cervell ben exprimit, com buidat i alhora ple de noves experiències i coneixences, havent escoltat els ponents, el company i a nosaltres mateixos, com al col·legi quan apreníem les lliçons en veu alta… En sortir, encara ens vindran ganes de parlar més i probablement comentarem entre nosaltres que tal o qual ponent no feia pauses i que parlava a tota pastilla i que encadenava una idea amb l’altra i que si us ha agradat la desfilada aquella de models o la intervenció de l’americà que ha explicat que ha pogut agafar l’avió malgrat la neu que hi havia a l’aeroport… però mentre escoltem el company, ja distesos, ningú no estarà traduint mentalment el que digui, perquè ja s’haurà acabat el servei. Cap a casa que demà és Sant tornem-hi, i per molts anys!

A vegades, quan acabem de treballar...

Post a comment or leave a trackback: Trackback URL.

Comentaris

  • Montse  On 11/01/2014 at 7:07 pm

    Molt interessant això del ritme del discurs dels bilingües… tot i que segons l’orador (catalanoparlant, per tant, caldria assumir que és bilingüe) això no es pot aplicar :-D!

  • Frederic Rovira  On 13/01/2014 at 12:47 am

    Bé, la diferència mitjana del ritme de la parla acostuma a ser molt petita encara que sembla ser que es vagi sumant entre una paraula i la següent. Tot i això, aquesta diferència depèn de molts factors, com el costum de parlar en públic, el tipus de discurs, els nervis, etc. També hi ha el bilingüisme actiu i el passiu, la veritat és que és tot un món. A l’Albert Costa li he comentat que si necessiten algun intèrpret per fer alguns dels seus estudis, que compti amb nosaltres! Gràcies pel teu comentari:)

  • Neus  On 13/01/2014 at 4:35 pm

    Molt interessant la reflexió sobre els avantatges i els inconvenients del bilingüisme. És curiós perquè quan vivia a Catalunya, on el meu dia a dia era un 90% en català, em costava parlar el castellà i segurament el parlava més a poc a poc que ara que visc més envoltada de castellanoparlants (i de quan vivia a València, on combinava més les dues llengües).

    • Frederic Rovira  On 13/01/2014 at 8:35 pm

      Gràcies, Neus; el que expliques és curiós i segurament que també és relativament freqüent. Malgrat tot, els investigadors sembla que simplifiquen la qüestió del bilingüisme en el fet que el parlant s’expressi (o sigui capaç de fer-ho) habitualment en més d’una llengua. Queda molt per descobrir encara!

Respon a Neus Cancel·la la resposta

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: