Monthly Archives: Mai 2013

La samarreta de Colom

SONY DSC

Dijous: avui no interpreto ni tinc res pendent per traduir. Baixaré al port i li faré una foto a Colom vestit del Barça. L’afer Nike-Colom-Ajuntament de Barcelona-Barça ha donat feina a molts tertulians aquests darrers dies coincidint amb el 125 aniversari de la col·locació de l’estàtua, construïda per l’arquitecte Gaietà Buïgas per l’Exposició Universal del 1888. Si aleshores es veu que hi havia més curiositat per veure la gran bastida que s’hi va instal·lar que per la pròpia estàtua, ara sembla que la nova indumentària del Barça hagi passat per davant de l’interès monumental.  Amb tot, els turistes i no turistes que vulguin retratar-lo tenen fins el  9 de juny per fer-ho i endur-se aquest record i un bon torticoli cap a casa. Passo per Canaletes i no hi ha pràcticament ningú. Em topo amb la Lourdes, una bona amiga, i anem a esmorzar a la granja Viader del carrer d’en Xuclà. Abans, al matí, hi anaven sobretot les senyores en tornar de comprar de la Boqueria. El suís, el cafè i les pastes bé es mereixen la visita. Ara la majoria dels clients són estrangers que han vingut per la recomanació del Guide du Routard o de Lonely Planet. Parlem de la ciutat, de la feina, de la mani de protesta dels bombers catalans reprimida pels mossos i del bebé xinès rescatat en una canonada pels bombers d’aquell país. És un lloc carregat d’història, al cor de la ciutat, que sembla que inciti a petar una bona xerrada. Després enfilo Rambla avall, cap a Colom. Em sorprèn el cartell publicitari que embolcalla el monument, amb la inscripció “TALLA ÚNICA: GRANDIOSA”. No sé, Pensava que només veuria el descobridor d’Amèrica amb una samarreta que li va gran. Però esclar, ara entenc perquè alguns han dit que el que duia era un poncho. És com si dugués una XXXL ampla. Però tant se val, ningú no pretén fer-lo desfilar per cap passarel·la, és un monument públic convertit temporalment en anunci. N’hi ha que s’han indignat dient que els monuments no han de prendre partit, ni pel Barça ni per l’Espanyol, que són de la ciutat i prou. Algun polític ha suggerit que Colom assenyalava cap a Qatar. La intenció era fer-lo assenyalar cap a Amèrica però com que el públic no hagués entès que hagués assenyalat cap a terra, van optar d’orientar-lo cap a Mallorca… Amb la bruixola casolana, diria que el dit indica més aviat el sud, cap al Brasil. Tant se val, al cap i a la fi el propi Colom tampoc no va anar a parar allí on s’esperava. Gamberrada, boutade, provocació, frivolitat o negoci, l’ús publicitari del monument a Colom permetrà pagar la restauració d’aquesta estàtua que probablement marcarà un abans i un després en l’explotació publicitària dels monuments històrics de la ciutat de Barcelona. Després de fer-li unes quantes fotos, agafo Rambles amunt i m’aturo a la Puertorriqueña, al Raval, per comprar-hi un paquet de cafè, probablement el millor cafè que es ven a la ciutat. Per anar a buscar els Ferrocarrils, enfilo el carrer Ramelleres on encara s’hi pot veure el torn de l’antiga Casa de la Maternitat on al segle XV s’abandonaven els nens orfes, els fills d’il·legítims o fruit d’embarassos no desitjats de forma anònima, com ens ho explica l’historiador Ferran Vidal al blog Sapiens.cat   http://goo.gl/eAxI8

Una parella de japonesos em pregunta si el torn aquest es pot visitar, però els dic que està tancat des de fa segles, que ara només es conserva com a ornament de la façana de l’edifici municipal del districte de Ciutat Vella. Potser en el torn aquest algun dia hi haurà el cartell lluminós d’algun espònsor o s’hi dispensarà la píndola del dia després, però això ja no els ho dic perquè necessitaria massa estona per explicar-los-ho i avui no estic de servei.

Anuncis