Sense escrúpols

Tant d’anar el càntir a la font arriba que es trenca.

La detenció de Juan Fernando V.F. i de Nuria D.R. com a presumptes autors dels delictes d’estafa i usurpació d’estat civil ha estat, sens cap mena de dubte, la notícia del maig pel nostre col·lectiu professional. Durant 10 anys, com esmenta la nota dels Mossos d’Esquadra, els implicats haurien estafat almenys una quarantena de traductors de Barcelona, Sant Sebastià, Madrid, València i Portugal.

Aquests dos individus i l’empresa Maremagnum, actuant sota aquest i d’altres noms, s’han fet malauradament famosos en l’àmbit de la traducció a costa d’encarregar treballs a col·laboradors i no pagar-los, o bé directament o bé fent-se passar per d’altres, suplantant-ne la identitat, i usurpant-los nom i cognoms quan se’ls acabava la imaginació. Es veu que la quantitat defraudada puja a 20.000 euros i que aquesta seria del doble si tots els afectats haguessin denunciat les estafes de què han estat objectes.

La notícia, com és lògic, ha provocat un esclat de joia entre la professió que veia amb impotència com uns individus s’aprofitaven impunement de l’esforç i del nom d’uns altres per perpetrar tot un seguit d’accions fraudulentes. Ara que han passat a disposició judicial, cal esperar que la justícia faci honor al seu nom. Algun dia se celebrarà el judici que haurà de servir per exigir a qui correspongui la reparació dels danys econòmics i morals patits per les víctimes. Hem brindat amb cava i segurament hi haurà més celebracions per aquest triomf sobre la ignominia, l’abús i la indecència. Però sense voler aigualir la festa, és important que la celebració no es converteixi en un brindis al sol. Cal no oblidar que aquest judici serà el segon o el tercer que els imputats afrontin per uns delictes semblants. Si en anteriors ocasions havien fet de les seves, encarregant feines i esfumant-se després per no pagar els seus proveïdors,  a això s’hi afegeix ara que les han encarregades suplantant la identitat de professionals i enganyant els seus clients.

Els traductors som treballadors de les llengües i, com qualsevol professional, acostumem a cobrar per la nostra feina, paguem els nostros impostos i ens guanyem la vida amb esforç i dedicació. Respectem sempre el caràcter confidencial de la informació amb què treballem. La garantia de la pròpia identitat ha de ser un dret inalienable per a qualsevol persona, sigui traductor, intèrpret o el que sigui. D’aquí que els delictes descrits siguin especialment greus. Ara toca esperar el judici del cas, una condemna proporcional als atropellaments comesos i el rescabalament dels danys. Podem dubtar raonablement de la capacitat dels experts dels serveis socials d’aconseguir reeducar els falsos traductors-suplantadors. Què faran? Dictarà el jutge una ordre d’allunyament de qualsevol pantalla d’ordinador contra la parella? La justícia té prou savis per trobar una solució que impedeixi que els processats reincideixin. Per si de cas, estarà bé que els professionals de la traducció seguim actuant com a vertaders professionals, que fem un full de comanda per encarregar qualsevol feina, per petita que sigui (encara que sigui per a un amic), que reforcem les contrasenyes de les nostres adreces de correu i que tornem a fer sentir la nostra veu trucant per telèfon sempre que ens encarreguen o encarreguem una feina. El fet de parlar és el que ens fa singulars, que ens diferencia de les màquines i dels programes que en qualsevol cas han de servir per facilitar-nos la feina, però no per convertir-nos en robots muts, confonent-nos en l’anonimat o en l’engany. L’intercanvi d’experiències entre els professionals del sector a través de la col·laboració entre les diferents associacions ha de ser precisament el gran objectiu de Vértice que es presenta el proper 8 de juny a Barcelona –http://goo.gl/UlrRH–. El naixement d’aquesta xarxa estatal d’associacions de traductors, intèrprets i correctors és una gran notícia en aquest sentit.

Anuncis
Post a comment or leave a trackback: Trackback URL.

Comentaris

  • belen  On 04/06/2012 at 10:31 am

    Molt interessant la teva última reflexió, Fredi. Parlem, mantenim aquest contacte humà amb els nostres clients. Aquest és el nostre valor.

  • Lluís  On 04/06/2012 at 10:56 am

    Espero que al final no es quedi en res. Bona entrada, Fredi! 🙂

  • Tina Vallès  On 04/06/2012 at 3:12 pm

    “El fet de parlar és el que ens fa singulars.”
    Plas, plas, plas!
    Gràcies, Fredi.

  • Tamara  On 04/06/2012 at 4:19 pm

    Molt bo! M’ha agradat moltíssim.

  • Maria Llopis  On 04/06/2012 at 4:33 pm

    Res a afegir. Tens tota la raó del món. Gràcies per les teves paraules!

  • Neus  On 04/06/2012 at 6:18 pm

    Bravo per l’entrada, Fredi! Per celebrar que a aquests pocavergonyes per fi els hagen enxampat i per recordar-nos el valor del tracte humà.

  • isabel  On 05/06/2012 at 10:34 am

    Molt bona!

  • Mrs.V.  On 09/06/2012 at 1:00 pm

    Interesante especialmente cuando recuerdas que los traductores como profesionales también tenemos que cumplir con nuestras obligaciones como tales, si no lo hacemos, después no podemos llamarnos a engaño. Muy buena entrada, Fredi. Yo estoy esperando a ver cómo sale esto de Vértice.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: