Chuchotage

Chuchoter, to whisper, susurrar, xiuxiuejar: quatre paraules amb arrels ben diferents però que expressen el mateix, l’acció de parlar en veu baixa, respirant i expulsant l’aire però sense utilitzar la veu. Xiuxiuegem un “que bona!” al cinema quan ens agrada la pel·li, de la mateixa manera que suggerim un“marxem?” dit a cau d’orella si és un nyap i no aguantem un segon més asseguts a la butaca. Un altre lloc on es xiuxiueja és a classe o a les reunions de feina, però en aquests casos la possibilitat de tocar el dos no és gaire recomanable.
Le Robert parla de chuchotement (1579); de chuchoter, que prové de l’onomatopeia chucheter (XIVè): “Parler bas, indistinctement, en remuant à peine les lèvres”, però chuchotage no hi és. On sí hi figura és al Dictionnaire Historique de la langue française (2010) que en situa l’ús al 1782. El TERMCAT n’està estudiant la denominació catalana més adequada entre els termes amb què definim les diferents modalitats d’interpretació.
El chuchotage és una tècnica prou especial que consisteix a traduir –habitualment per a una o dues persones com a màxim– a cau d’orella (aquesta postura et fa tenir el coll tort i després acostumes a tenir torticoli), o bé amb el cap ben dret, simplement a prop de la persona que t’escolta. Personalment no em desagrada fer chuchotage, trobo que la proximitat física t’obliga encara més a no dir bajanades, a ser encara més estricte amb el que tradueixes, i al mateix temps, en funció de l’interès del receptor, li pots estalviar descripcions o repeticions inútils. I és una mica com al col·legi, et passes tota la conferència xerrant al mateix temps que el professor o l’expert de torn, però com que estàs treballant no et poden renyar i en acabat et paguen.
Curiosament, a les conferències o a les reunions, els intèrprets el chuchotage no el fem amb un to tan baix com al cinema o a classe. Acostumem a parlar fluixet però més fort que quan xiuxiuegem a cau d’orella, fem vibrar les cordes vocals perquè sinó els nostres clients no s’enterarien de la pel·lícula…

Anuncis
Post a comment or leave a trackback: Trackback URL.

Comentaris

  • belen (catherine i alice)  On 23/03/2012 at 2:10 pm

    Difícil de trobar, el volum de veu equilibrat perquè et senti el client i no molestis els demés. Se sol crear un bon feeling amb el client i, si és així, sovint acabes afegint algun comentari de collita pròpia sobre el discurs original. El client i el seu intèrpret són com els dos alumnes trapella de l’última fila, còmplices que xiuxiuegen i riuen i ningú no sap per què… top secret.

    • Frederic Rovira  On 29/03/2012 at 1:03 am

      Sí, oi, és curiosa aquesta confiança que es crea…és pel to de veu? És per la proximitat? Ho haurem d’esbrinar!

  • montse  On 23/03/2012 at 2:32 pm

    El problema és quan el teu únic client-oient es transforma de sobte en 5, 6…10 persones. Llavors el xiuxiueig és impossible i acabes fent un chuchotage-a-voz-en-grito. Fa molts anys em va passar i unes iaies gairebé em peguen perquè es pensaven que era una maleducada que no callava!!

    • Frederic Rovira  On 29/03/2012 at 1:09 am

      Iaies maltractadores! Oh, el cas que dius ja és de llibre, has d’anar-los mirant, ara aquest, ara aquesta, ara aquest, vols que tothom estigui content i tothom acaba emprenyat perquè sempre pensen que t’adreces més als altres…és tot un repte això de fer chuchotage a cinc o sis.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: