Monthly Archives: gener 2012

La xarxa invisible

El 1974, les imatges de l’equilibrista francès, Philippe Petit, travessant el buit per passar caminant vuit vegades entre les dues torres bessones damunt d’un cable i sense xarxa, a més de quatre-cents metres d’alçada, van fer la volta al món. Fa uns dies, em vaig quedar de pedra, clavat al sofà, empassant-me el documental Man on wire, embadalit en veure aquesta proesa que desconeixia. I el cèlebre funàmbul ho explicava com la cosa més natural del món: era la seva feina, el que li agradava, el que l’apassionava. Aquest resum dura 3’41”, veus en anglès i francès, subtítols en castellà.

Quan li va semblar que era impossible és quan es va decidir a fer-ho. No va deixar res a l’atzar, es va passar setmanes, mesos i anys preparant una travessa increïble: hores i hores caminant damunt d’un cable, ara sol, ara amb la seva companya a collibè, ara assatjant un i altre cop però amb un cable que es movia per reproduir el balanceig que hi hauria allí dalt degut al vent i la distància entre les dues torres. Com l’apinista que es desperta per la nit somiant el moment en què farà cim a l’Everest, el Philippe Petit es va posar a preparar el seu pla quan amb prou feines s’havia projectat que s’anaven a construir les torres bessones. Caminar sobre un cable a 400 metres d’alçada sembla que només ha de ser possible si hi ha truc o si t’agafen per dalt amb un fil, com un titella. Però no, l’únic truc de què disposava aquest funàmbul eixelebrat era la seva agilitat, el seu valor i, sobretot, la seva preparació, sense deixar caps per lligar. Ell i els qui el van ajudar fent gran quantitat de croquis per calcular-ho tot, la composició dels materials de la coberta de les torres, la força i el comportament del vent, però també els moviments de les persones que hi entraven i en sortien, els controls dels passis, les patrulles dels guàrdies de seguretat…sabia que la valentia i la seva habilitat de res no li haguessin servit si l’haguessin enxampat pujant els cables fins al cim de les torres o si l’haguessin aturat demanant-li què hi anava a fer allí dalt.
Salvant les distàncies i sobretot l’alçada, crec que l’intèrpret és a vegades una mica equilibrista. Habitualment ningú no et demana que t’enfilis damunt d’una corda, però la sensació de buit la pots tenir igualment. Recordo l’any passat, el dia que feia d’intèrpret per a un bufet d’advocats, havia de traduir les paraules del secretari d’un consell d’administració que convidava un director a que abandonés l’empresa… El convidaven amablement o era només un eufemisme per dir-li que l’enviaven directament al carrer? Assecant-me la suor freda, vaig optar per deixar-ho en una invitació i no em devia equivocar perquè no vaig provocar cap aldarull i l’interessat no va semblar gaire sorprès. Aquell dia anava a treballar venut, sense xarxa, perquè abans de sortir de casa no tenia ni idea del que m’esperava, de què parlarien. I en algun moment, quan les coses es compliquen o quan ets conscient que la pots fer grossa si t’equivoques, pots tenir la sensació que sota els peus hi tens un esvoranc que se t’empassa, com el buit. La profunditat d’aquest buit deu ser inversament proporcional a la feina de preparació prèvia, a la quantitat d’informació que has pogut reunir, els webs i els glossaris consultats, i en el millor dels casos, quan estan disponibles, la lectura i l’anàlisi de les ponències o dels resums. El glossari treballat i els apunts amb les-paraules-que-cal-saber¬–sobre-el-tema són la xarxa invisible que t’ajuden a no caure.

I us pregunto, lectors, recordeu un moment en què hàgiu sentit un buit sota les cames mentre treballàveu? Com ho heu resolt?

Stay foolish

A San Francisco hi ha un telefèric que porta fins a 60 persones per trajecte. Al llarg del 2011 heu estat 2.700 els qui us heu passejat per aquest blog Intuïció masculina. Això vol dir que haurieu pogut omplir el telefèric fins a 45 vegades. Però el més important no és tant això sinó el fet d’haver compartit  amb vosaltres les meves cabòries sobre temes d’actualitat, la feina de traductor, d’intèrpret, o sobre l’ús de les llengües. Jo he disfrutat molt fent aquest viatge, espero que vosaltres també. Gràcies per fer-me costat compartint també les vostres experiències! Això em motiva a seguir endavant amb nous apunts, noves reflexions, noves entrevistes, posant de relleu aquells aspectes que puguin interessar el nostre col·lectiu.

Com es pot apreciar en el resum necessàriament compactat dels fets del 2011 que ens regala Google –http://www.youtube.com/watch?v=SAIEamakLoY– aquest any que deixem enrere ha transcorregut a un ritme vertiginós. Passem pàgina a uns mesos que recordarem pel tsunami del Japó, per la Primavera Àrab, per la desaparició de Bin Laden, de Gadafi, per la crisi i l’adveniment dels nous tirans de l’economia mundial en forma d’agències de qualificació… I el món seguirà rodant. Ara ja som 7.000 milions d’habitants.

El 2012 crec que continuarà sent un any de canvis, d’autèntica revolució de molts processos comunicatius arreu del món, principalment a través de les xarxes socials. I crec que els qui tenim la sort o la possibilitat de gaudir dels avantatges que la tecnologia posa al nostre abast ho hem d’aprofitar, fem el que fem, per construir un món millor. Davant els entrebancs, la incertesa i el conformisme, em quedo amb la darrera frase del darrer discurs de Steve Jobs: Stay hungry, stay foolish (manteniu la il·lusió i les ganes, sigueu atrevits). Feliç Any Nou!