Monthly Archives: Octubre 2011

“Traduir també és traslladar intencions”

Maya Busqué: "Jubilar-me als 67? M'agradaria no haver-ho de fer mai!"

Als seus 33 anys, en fa dos que és  la presidenta de l’APTIC, l’Associació Professional de Traductors  i Intèrprets de Catalunya. Inquieta, incansable i inconformista, a la Maya Busqué els americans no dubtarien a anomenar-la la self-made woman de la professió, malgrat que ella insisteix en mostrar-se agraïda amb el que ha après a la llicenciatura i al màster. Mentre venia m’ha demanat pel WhatsApp si podíem retardar l’entrevista mitja hora. Faig temps i a les sis tocades em rep a la casa que s’acaba de comprar amb el seu company al Masnou .

 Què has fet avui? Avui m’he llevat d’hora, com diu el Guardiola que cal fer, no? Em costa matinar, però quan toca, toca… He tingut mig dia de simultània, el lliurament d’una jurada per la tarda…

Cada dia és igual? No, què va! La rutina és que cada dia és diferent respecte del dia anterior. Amb aquesta feina no t’avorreixes mai. Quan vaig començar, la interpretació  simultània representava el 20% de la meva feina i l’escrita el 80%. Ara és al revés. Interpretació simultània, també traducció científica, jurada, hi ha setmanes en què estic uns quants dies fora.

Treballes molt? Sí, moltes hores, més que si treballés en una empresa.

Així és difícil planificar-se la vida… No és estable, així que resulta complicat apuntar-se a fer ioga els dimarts i dijous de cinc a set. Però les setmanes les visualitzo en columnes, una per a la feina, l’altra per a l’APTIC i l’altra per a la vida personal, i tracto de complir el que em proposo. Des que vaig fer un curs sobre organització del temps ho faig una mica millor. Les coses fonamentals han d’estar a la planificació, altrament desapareixen i malauradament acostumen sovint a ser coses personals les primeres que descuidem… Duc molts barrets, el d’intèrpret, el de traductora, el de presidenta de l’APTIC, també continuo a la comissió d’activitats de l’associació, sóc una de les dues traductores de Redes [el programa de l’Eduard Punset].

Les molècules… Ha, ha, traduir Redes és una de les feines que més m’agraden de l’univers!

La crisi? Es nota, però també ha perjudicat d’altres sectors, tot i que com a autònoma depens de diferents fonts de feina. Es tracta de no posar tots els ous a la mateixa cistella. Però la traducció sempre serà necessària.

També dones classes d’interpretació. De debò creus que calen nous professionals? No sé, hi ha molta feina: congressos internacionals, enllaços a les empreses, rodes de premsa, màrqueting… crec que hi ha espai perquè entri més gent al mercat. Això sí, tampoc no escapem a la llei de Murphy i si en els mesos molt bons pots interpretar una bona pila de dies, hi ha dates maleïdes en què sembla que totes les feines coincideixen i en canvi no et pots multiplicar i ser a tres llocs alhora.

Aleshores penses en els companys? Es clar, es tracta de passar-se feines entre nosaltres, de treballar en xarxa. Vivim envoltats de xarxes, nosaltres mateixos en tenim, les xarxes neuronals, per exemple.

Què penses quan llegeixes un llibre mal traduït? Se m’ocorre que probablement les condicions de treball hauran estat nefastes, que els terminis han estat impossibles i que probablement no s’ha revisat el text com cal! Hi ha llibres en què veus l’anglès a sota i penses, ai! L’edició és important i cal reivindicar que no ens saltem la figura del revisor perquè, per molt bé que un text s’hagi traduït, segurament que es pot millorar quan el miren uns altres ulls.

La traducció automàtica ja fa meravelles…  Sí, hi ha una postura derrotista, gent que diu que els traductors desapareixerem, que serem posteditors, i una altra que nega la traducció automàtica. Jo estic a mig camí, crec que cal estar actualitzats i atents a les novetats però també estic convençuda que la feina d’un traductor va molt més enllà que traduir paraules. És traduir intencions, emocions, contextos, coses d’una altra cultura, hi ha la comunicació no verbal. El traductor no només tradueix paraules, trasllada sentits, també intencions. Les màquines no aconseguiran mai reemplaçar les persones perquè aquestes sempre estan pensant. Potser algun dia sí que serviran per traduir textos directament pensats i escrits per a les màquines, però això no m’ha interessat mai. És cert que per traduir el manual d’una rentadora es podrà fer servir Trados i un sistema de traducció automàtica, sí, però…

No t’hi veus? No: no m’espanta perquè no són les traduccions que em motivin ni que m’interessin. Penso que per a determinats textos científics, literaris, de màrqueting o en el cas de la interpretació, les màquines no ens faran la competència.

És divendres per la tarda, et truca un client dient que té 6.000 paraules per traduir pel dilluns…  Home, això depèn de la productivitat de cada traductor, habitualment es diu que val més no traduir més de 2.500 paraules per dia. 6.000 paraules poden ser dos dies de treball intens, i en aquest sentit cal valorar si compensa, analitzar l’oportunitat i si t’interessa, fer-t’ho pagar. Les tarifes no estan escrites amb foc! Personalment aplicaria un recàrrec d’urgència per treballar el cap de setmana, o bé diria que no a la feina.

Quan un ponent s’equivoca en una conferència i estàs traduint-lo a la cabina, què fas? Has d’estar molt segur per corregir-lo, eh! Però es pot fer, clar, sobretot si es tracta d’un lapsus, o una xifra o data molt evident.

Perquè, sinó, la gent es pensarà que ets tu qui s’ha equivocat… Tots ens podem equivocar, i dels errors se n’aprèn. Quan traduïm textos sovint podem verificar les dades, tens avantatge, mentre que en simultània no hi sol haver temps. Per això també crec que és fonamental veure els ponents, perquè les males interpretacions no sempre es limiten a les dades sinó al to o la intenció del ponent, si és irònic o està enfadat… ho has de poder reproduir tot mantenint-te molt neutre sense ser el protagonista…

 Treballaràs fins als 67? M’agradaria molt seguir treballant molt més enllà! Vaig traduir una entrevista al Benoît Mandelbrot, el pare dels fractals, tenia 82 anys en el moment de l’entrevista i seguia currant (va morir fa poc… quin greu… però va acabar la seva vida fent exactament el que volia). Li brillaven els ulls, hi ha persones que els brillen els ulls quan fan alguna cosa que els agrada, ho noto, i sempre recordo el que diu Benjamin Zander, el director de l’Orquesta Filharmònica de Boston, a qui també vaig tenir l’honor de traduir: l’èxit es valora segons la quantitat d’ulls brillants que ens envolten. M’agradaria arribar a gran envoltada d’ulls brillants! I no sabria estar-me sense fer res. Ara, cadascú ha de saber trobar allò que el motiva…a mi quan cuino no em brillen els ulls, però quan interpreto, tradueixo o dono classes, moltes vegades (no totes, però moltes) sí. M’agrada ser optimista, sovint veus que el més fàcil és queixar-se, però cal ser positius!

Has convertit la teva passió en una professió? Sí, vaig fer Lletres però les ciències sempre m’havien fascinat: m’encanten l’astronomia, l’astrobiologia i la recerca en general… i al final he acabat amb una feina que em permet combinar lletres i ciències.

Què tradueixes ara? Una entrevista de Redes molt interessant, és una sensació al·lucinant, com disfruto! A vegades penso que he tingut sort (el primer dia que em van fer arribar una entrevista a Paul Davies, un dels meus físics preferits, i em van donar l’oportunitat de traduir-la… no m’ho podia creure) però també crec que la sort te l’has de buscar, has de sembrar per recollir.

Podríem continuar parlant de la feina durant hores i hores però comença a fer-se fosc i la seva gateta se m’acaba d’enfilar a la cadira i comença a anar amunt i avall fregant-se contra el respatller. Reclama que li fem una mica de cas. Es diu Goa, com l’estat de l’Índia on va néixer la Maya, i li brillen els ulls.



Anuncis