Traduir o no traduir

Si el multihomicida noruec Breivik m’hagués proposat de traduir el seu manifest 2083: A European Declaration of Independence…..ho hauria acceptat? Faria d’intèrpret en una reunió secreta de benchmarking entre ETA i la màfia? Seria capaç de fer-ho per a Al Qaeda? Tenim clars quins són els límits dels nostres serveis professionals?

Fa uns dies, la col·lega francesa Céline es qüestionava al seu bloc Naked Translations[1] la conveniència de traduir o no un manual d’armament per qüestions morals o ètiques: “Si no ho faig jo ho farà algú altre” o “si sóc pacifista no tinc perquè contribuir a engreixar encara més les vendes dels fabricants d’armament…” De la mateixa manera que no trobaríem dues traduccions o interpretacions idèntiques,  és força probable que no hi hagi una resposta única a aquests interrogants. En primer lloc, perquè aquesta qüestió es plantegi, cal que el professional sigui conscient dels fets i continguts que algú ha posat a la seva disposició perquè els tradueixi, amb els reptes que això suposa. Malgrat l’existència de la Declaració Universal dels Drets Humans, encara hi ha fronteres quant a la interpretació de la realitat o de les realitats que conviuen en aquest mateix mateix planeta. I els límits de la interpretació en molts casos no són gaire nítids.  El mateix codi deontològic de l’Associació Internacional dels Intèrprets de Conferència (AIIC) parla de l’obligació de mantenir en secret els continguts que ens hagin estat revelats en el decurs de la nostra feina però no respon en cap dels seus 9 articles al dubte ètic o fins i tot legal que se’ns pot plantejar en el sentit del que es pot o s’hauria de traduir i el que no s’hauria de traduir, en els casos més extrems. El manifest antimarxista i antimusulmà de 1.500 pàgines que l’homicida noruec Breivik havia redactat en anglès i que volia fer traduir al castellà, alemany i francès, hagués trobat professionals disposats a fer–ho?

Les constitucions i les lleis de cada país acaben servint finalment de referents ètics i pràctics als professionals que treballem en tot moment en un lloc o altre del planeta. A l’estat espanyol no ens plantejaríem la conveniència o no de fer d’intèrprets en un judici per l’assassinat d’algú o per evasió de capitals perquè estaríem convençuts d ’actuar d’acord amb les nostres lleis. En d’altres cultures, però, l’assassinat es podria convertir en ajustament de comptes i l’evasió de capitals en un simple moviment de diners d’un país a l’altre… i probablement la nostra feina es veuria més condicionada per pressions polítiques o dels poders fàctics o senzillament aquest servei no es faria.

Diàriament traduïm una bona quantitat de discursos o de paraules que no sempre exposen uns fets o unes realitats ja siguin locals o globals amb la claredat que voldríem. I el nostre principal repte consisteix aleshores en tractar de reproduir el més fidelment possible el discurs original a partir dels nostres coneixements de les llengües i d’aquests fets que se’ns presenten a la pantalla de l’ordinador o que ens entren pels auriculars. I ho fem amb el màxim rigor possible, traduint els discursos d’altres, interpretant idees que a vegades són confuses o delicades i que sovint no tindrien el més mínim sentit sense la nostra mediació com a intèrprets, sense el background o informació contextual que som capaços de recordar o de consultar. Això sí, els límits del que podem o estem disposats a traduir els hem de posar nosaltres. Tenim la última paraula.

[1] www.nakedtranslations.com/en/2011/translators-and-moral-dilemmas

Post a comment or leave a trackback: Trackback URL.

Comentaris

  • Raquel  On 01/08/2011 at 6:19 pm

    Molt bona reflexió. En una ocasió que vaig plantejar aquest dilema a una editorial, en negar-me a traduir segons què, em van comentar que era usual traduir sota pseudònim. No crec que la solució sigui aquesta, però. Puc penjar el teu article al meu facebook?
    Una abraçada

  • Jan  On 01/08/2011 at 10:17 pm

    Salut! Per a mi és molt clar que en aquests casos és immoral prestar un servei de traducció o interpretació. Llevat, és clar, que el traductor/intèrpret s’estigués morint de gana i no tingués altre remei que fer això, o que d’altres circumstàncies l’hi obliguessin, com passa sovint als països en guerra… Bona reflexió, en tot cas!

  • Marc Barrobés  On 02/08/2011 at 2:01 am

    Hola, Fredi, aquesta és una reflexió que m’he fet milers de vegades, perquè com a traductor d’audiovisual em toca sovint traduir pel·lícules que reflecteixen els valors (o antivalors) de Hollywood: el consumisme com a model de vida, la violència com a manera de resoldre conflictes, el racisme i la justificació del genocidi dels pobles autòctons americans (allò que en diuen ‘westerns’), la defensa de la ‘família’ com a base de la societat… Sovint he tingut la temptació de canviar algun diàleg, o alguna frase, fins i tot alguna paraula que desemmascarés als “bons” de la pel·lícula, que pogués fer reflexionar els espectadors… De moment ho he fet poques vegades. El que sí que faig ara, des del meu bloc, és comentar les coses que em toca traduir, i si cal explicar els meus raonaments al respecte del discurs de la pel·li o novel·la de torn, a més de comentar aspectes tècnics de la traducció en si.
    El meu gran somni és fer-me milionari amb la Quiniela (tot i que cada vegada hi jugo menys) per poder-me dedicar exclusivament a traduir texts, vídeos, pel·lis, novel·les, etc. que em semblin interessants i poder-me estalviar tota la merda que em toca traduir habitualment.

    Perdona si m’he enrotllat massa,
    Marc

  • marta ortells  On 02/08/2011 at 8:36 am

    En els casos extrems, és a dir, en textos que tenen una funció que clarament contradiu alguna de les conviccions que ens fan ser qui som, jo crec que ens resultaria fàcil dir que no i caldria fer-ho… Això sí, l’autèntica dificultat vindria si no tinguérem una altra possibilitat de guanyar-nos el pa amb altres encàrrecs o amb una altra faena. Però açò no passa: sempre hi ha altres formes de guanyar diners. 🙂

    Dir que no a certes coses (sense patir si altres diran que no també o no) és una forma silenciosa i pacífica d’imposar actituds i protestes, i pense que a la llarga pot tindre efecte. 🙂

    M’ha agradat molt la reflexió, Fredi. Gràcies!

  • Maria  On 02/08/2011 at 12:37 pm

    Un dels primers clients que vaig tenir m’encarregava unes traduccions religioses amb el contingut de les quals jo no podia comulgar (mai més ben dit), sobretot pel tractament que s’hi feia de les dones i per les acusacions a la comunitat científica. Vaig traduir-los dos llibres i quan vaig veure que el tercer era de la mateixa línia, vaig plegar. Ha estat l’únic cop que m’he trobat amb un dilema moral d’aquests; potser és que després he tingut sort i m’han tocat clients molt neutrals.

    No coneixia el teu blog, me l’apunto al blogroll!
    Maria

  • Dolly  On 03/08/2011 at 4:19 pm

    Molt bona reflexió, Frederic. Crec que és un tema recurrent que ens plantegem a la professió, però que deixem de banda fins que no ens cau a les mans un text clarament contrari a les nostres idees i conviccions.

    Crec que la primera reacció lògica de tothom seria “no traduir”. Però fixeu-vos com, a continuació, comencem a excursar-nos amb un “però ho faria, si no tingués cap altra feina”. És veritat, doncs, que tots tenim un preu? És un tema molt complex i que dóna per a molt 🙂

    Això m’ha fet pensar en un cas que em va passar no fa gaire. Mentre feia una traducció per a una empresa, em vaig començar a trobar uns quants paràgrafs en què “l’abans esmentada” oferia els seus serveis a d’altres empreses perquè deslocalitzessin tota la seva producció a països d’Amèrica Llatina, etc., amb tota mena de facilitats.
    Mai no m’havia passat en tots els anys que porto treballant, però em vaig sentir fatal i indignada havent de traduir les excel·lències de traslladar les fàbriques a l’altra punta de món 😦 Amb la que està caient per aquí i amb la de casos que coneixem que ho estan passant fatal amb la feina…

    En fi, crec que sí que som nosaltres qui tenim la última paraula a l’hora de decidir si traduim o no, perquè apart de casos flagrants (el manifest del Breivik que comentes, terrorisme, etc.), la veritat és que hi ha tota una extensa gamma de casos menys dràstics i més subtils (els trossos de la deslocalització a la meva tradu, per exemple, o les traduccions religioses de la Maria) que per a alguns traductors poden suposar un problema de consciència i per a uns altres, no.
    I també depèn de les circumstàncies: l’exemple de la deslocalització que us comentava. Per a mi va ser un problema, però potser si fos traductora d’un d’aquests països d’Amèrica Llatina ni se m’hauria plantejat cap dilema moral, oi? 😉

    Perdoneu el rotllo i, de passada, felicitats pel blog. No el coneixia. Has fet bé de publicitar-lo a la llista de l’Aptic 🙂

    Salutacions a tothom,
    DOLLY

  • davidoffberlin  On 23/08/2011 at 9:44 am

    Suposo que també depén quina és la intenció de la traducció, no? No és el mateix traduir el manifest del tal Breivik (ja que estem amb el cas del noruec) ad maiorem gloriam suam que fer-ho per informar de les animalades que conté. La qüestió no és tant “aquest text sí i aquest no”, sinó més aviat “quina és la intenció de publicar traduit aquest text?”

  • laia  On 02/02/2012 at 10:31 am

    a mi també m’ha passat en interpretació de trobar-me en situacions on no em sentia còmoda. fa uns mesos, em va tocar traduir en un curs d’una secta taoista-budista, on prenien el pèl a gent de pocs recursos, desplumant-los amb la promesa de netejar-los el seu karma, que invariablement era “llegit” com a molt feixuc i fosc, i que els estava provocant dolències i no tardaria en provocar-los desgràcies de tota mena. per sort, el tercer dia em vaig poder escaquejar elegantment amb el pretext que l’altra intèrpret (intèrpret amateur, però ficada en aquests rotllos) es va quedar encantada traduint sola l’últim dia.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: