Monthly Archives: Agost 2011

Traduir o no traduir

Si el multihomicida noruec Breivik m’hagués proposat de traduir el seu manifest 2083: A European Declaration of Independence…..ho hauria acceptat? Faria d’intèrpret en una reunió secreta de benchmarking entre ETA i la màfia? Seria capaç de fer-ho per a Al Qaeda? Tenim clars quins són els límits dels nostres serveis professionals?

Fa uns dies, la col·lega francesa Céline es qüestionava al seu bloc Naked Translations[1] la conveniència de traduir o no un manual d’armament per qüestions morals o ètiques: “Si no ho faig jo ho farà algú altre” o “si sóc pacifista no tinc perquè contribuir a engreixar encara més les vendes dels fabricants d’armament…” De la mateixa manera que no trobaríem dues traduccions o interpretacions idèntiques,  és força probable que no hi hagi una resposta única a aquests interrogants. En primer lloc, perquè aquesta qüestió es plantegi, cal que el professional sigui conscient dels fets i continguts que algú ha posat a la seva disposició perquè els tradueixi, amb els reptes que això suposa. Malgrat l’existència de la Declaració Universal dels Drets Humans, encara hi ha fronteres quant a la interpretació de la realitat o de les realitats que conviuen en aquest mateix mateix planeta. I els límits de la interpretació en molts casos no són gaire nítids.  El mateix codi deontològic de l’Associació Internacional dels Intèrprets de Conferència (AIIC) parla de l’obligació de mantenir en secret els continguts que ens hagin estat revelats en el decurs de la nostra feina però no respon en cap dels seus 9 articles al dubte ètic o fins i tot legal que se’ns pot plantejar en el sentit del que es pot o s’hauria de traduir i el que no s’hauria de traduir, en els casos més extrems. El manifest antimarxista i antimusulmà de 1.500 pàgines que l’homicida noruec Breivik havia redactat en anglès i que volia fer traduir al castellà, alemany i francès, hagués trobat professionals disposats a fer–ho?

Les constitucions i les lleis de cada país acaben servint finalment de referents ètics i pràctics als professionals que treballem en tot moment en un lloc o altre del planeta. A l’estat espanyol no ens plantejaríem la conveniència o no de fer d’intèrprets en un judici per l’assassinat d’algú o per evasió de capitals perquè estaríem convençuts d ’actuar d’acord amb les nostres lleis. En d’altres cultures, però, l’assassinat es podria convertir en ajustament de comptes i l’evasió de capitals en un simple moviment de diners d’un país a l’altre… i probablement la nostra feina es veuria més condicionada per pressions polítiques o dels poders fàctics o senzillament aquest servei no es faria.

Diàriament traduïm una bona quantitat de discursos o de paraules que no sempre exposen uns fets o unes realitats ja siguin locals o globals amb la claredat que voldríem. I el nostre principal repte consisteix aleshores en tractar de reproduir el més fidelment possible el discurs original a partir dels nostres coneixements de les llengües i d’aquests fets que se’ns presenten a la pantalla de l’ordinador o que ens entren pels auriculars. I ho fem amb el màxim rigor possible, traduint els discursos d’altres, interpretant idees que a vegades són confuses o delicades i que sovint no tindrien el més mínim sentit sense la nostra mediació com a intèrprets, sense el background o informació contextual que som capaços de recordar o de consultar. Això sí, els límits del que podem o estem disposats a traduir els hem de posar nosaltres. Tenim la última paraula.

[1] www.nakedtranslations.com/en/2011/translators-and-moral-dilemmas