Resiliència

Mentre apago el micròfon, l’ordinador i els llums, m’adono que ja han passat més de dues hores des que el professor, psiquiatra i investigador holandès, Clemens Hosman, ha començat la conferència a la Facultat de Medicina de Reus. De sobte em noto el cap pesat, em comença a fer mal el coll, l’estómac rondina reclamant el segon esmorzar i sento com els genolls em tiben. En canvi, sembla que no tingui peus. Dues hores, el límit per traduir sol una conferència sense delirar. Quan tenim fred es veu que els òrgans més importants acaparen l’escalfor per seguir funcionant, mentre que els òrgans o extremitats secundaris se’t queden glaçats. Hauré de moure els dits ràpidament per poder-me aixecar, sortir de la cabina de traducció i donar les gràcies al conferenciant: –Thank you, It was a pleasure to translate your conference. Crec que prou que ho sap que ha estat un plaer. El doctor Hosman, expert en prevenció de trastorns mentals, ha captivat l’auditori parlant del coeficient intel·lectual dels nens, d’indicadors de prevenció de neuropaties, de l’evolució dels plans de desenvolupament de detecció precoç, de l’estudi de la depressió postpart i dels treballs que els terapeutes estan duent a terme a Holanda per augmentar la resiliència dels nens per ajudar-los a fer front a les dificultats amb què es toparan a la vida. El professor ha deixat clar quins són els avantatges econòmics i socials de fer prevenció: a mig i llarg termini, els hospitals atendrien menys pacients i els trastorns mentals es diagnosticarien abans i serien més lleus. Son els arguments que no es cansa de repetir quan les autoritats del seu país pressionen els centres de salut mental, demanant-los retallades pressupostàries que ell considera innegociables…

Al torn final de debat, el doctor Hosman ha dit que entenia molt bé les preguntes. Això ha engrescat els assistents –majoritàriament metges, experts en salut mental i personal sanitari– a fer-ne més, i per a mi ha estat un xut d’adrenalina que m’ha donat ales per traslladar-li fins i tot aquells comentaris que semblaven inintel·ligibles i per tant intraduïbles. Però ell ha contestat a totes les preguntes de manera especial, com si cadascuna fos diferent, intuint el que cadascú necessitava escoltar. Ha parlat en un anglès de llibre, articulant cada paraula, com si fos la primera i l’última, per fer-se entendre el millor possible per tothom.

A vegades als intèrprets ens pregunten si quan hem acabat la feina recordem allò que traduïm. La veritat és que sí, potser no amb tots els detalls que voldríem, però sí, sovint recordem les qüestions més importants que s’han tractat en una conferència o en una reunió. Tenim la sort de poder fer aquest aprenentatge al llarg de la vida que a Brussel·les van batejar amb l’expressió lifelong learning.

Avui el so anava i venia, la visibilitat des de la cabina era més aviat testimonial perquè damunt la taula hi havien amuntegat una pila de llibres, l’alçada de la cadira massa alta també era innegociable i els dos pams de graó que tenia just al darrera m’aconsellaven que m’estigués quiet. Més em valia estar-me només per la conferència. Em sembla que avui he començat a entendre el que és això de la resiliència.

Post a comment or leave a trackback: Trackback URL.

Comentaris

  • belén  On 16/05/2011 at 12:36 pm

    Preciós, Fredi.
    Sort que de tant en tant ens toca traduir un fantàstic comunicador, apassionat del seu tema i desitjós sobretot per traslladar aquest entusiame a l’auditori. Allà és quan connectes realment.
    Aviam si em topo aviat amb una d’aquestes “perles rares”.
    Petons,
    B.

  • Maya  On 16/05/2011 at 12:39 pm

    M’ha encantat aquesta entrada, Fredi. Felicitats.

  • Isabel  On 16/05/2011 at 1:03 pm

    En un dia de desconcentració total, em causa encara més admiració la vostra feina. I a sobre ens la transmets en un text tan rodó, gràcies.

  • Rolando  On 16/05/2011 at 3:40 pm

    Una entrada molt lúcida i interessant. Gràcies!

  • Tina Vallès  On 16/05/2011 at 3:43 pm

    Clap, clap, clap (aplaudiment) per a Fredi l’intèrpret. I CLAP CLAP CLAP, per a Fredi el blocaire. 🙂

  • clara  On 16/05/2011 at 5:42 pm

    Cher Frederic,
    Un vrai plaisir de lire ce que tu écris . Un travail éprouvant mais aussi enrichissant je suis tout à fait d’accord. On se verra bientôt ??? Une fète s’annonce en Juin .

    • Frederic Rovira  On 16/05/2011 at 6:08 pm

      Coucou Clara !
      Merci pour ces mots gentils, oui, j’ai hâte de te revoir bientôt, le 17 J !

  • Patrick  On 17/05/2011 at 9:08 pm

    L’enhorabona, Fredi. Així dona gust. No seria el dia que et vas perdre per Reus i vas arribar just? Aleshores ja estaves donant proves de la teva “resiliència”… Com ens hem de veure. Abraçada, PB

  • Glòria  On 01/06/2011 at 11:16 pm

    Genial, Fredi: m’has fet venir ganes de saber què més deia l’insigne professor, i a més m’has ajudat a lligar caps sobre un tema gens secundari: que no ens queda quasi res del que traduïm? Generalment no, a menys que l’intèrpret en qüestió sigui també periodista 😉 Preciosa nota de premsa!
    Ens veiem!
    Glòria

  • Big Brother  On 03/06/2011 at 2:41 pm

    Molt fina aquesta intuïció masculina a peu de cabina 😉 Felicitats!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: