Monthly Archives: febrer 2011

Amb els cinc sentits

Ara que l’imparable desenvolupament de les TIC ha posat la ciència i el saber a l’abast de les nostres societats digitals, resulta que pel camí ens hem deixat un element fonamental: el coneixement. “Tingues coneixement!” –ens etzibaven els pares quan érem petits i l’havíem cagat. Era sagrat, volia dir que no en tenies de coneixement, que eres un inconscient. Era una invitació o més aviat una ordre perquè fossis conscient, perquè espavilessis i aprenguessis a respondre dels teus actes, si més no d’algun. La reflexió,  l’ús de la raó i la responsabilitat han donat  pas a una nova cultura basada en les decisions preses a cop d’ sms, de mail i de tuit, segons com bufi el vent. I els nostres polítics, víctimes voluntàries de la immediatesa, no se n’escapen, al contrari.

El nou govern de la Generalitat ho ha retallat pràcticament tot perquè sembla que el forat amb què es va trobar a la caixa era insostenible.  Però com que tampoc es tractava de suprimir-ho tot, ha augmentat el límit de velocitat a les autopistes i als voltants de Barcelona, complint amb una promesa electoral que probablement passarà a la història. Encertada o no, el que sembla clar és que no estem davant d’una política racionalment estudiada i planificada. Molts ciutadans pensen que les actuals normes més permissives són una frivolitat electoralista, amb el que havia costat acostumar-nos a anar a 80 a les rondes i no passar de 120 a les autopistes. Anaves  frenat, en quarta,  –ara que els cotxes duen sis marxes– i sí, el nombre d’accidents amb víctimes mortals havia anat disminuint aquests darrers anys. Potser no fèiem necessariament més atenció al volant, ens avorríem, ens impacientàvem, teníem la sensació d’anar molt més a poc, de no arribar mai. Havíem guanyat en seguretat, aquesta sensació que tens quan condueixes pels països nòrdics a velocitat reduïda i sembla com si mai no poguessis tenir un accident, i que si el tinguessis, seria poca cosa. Tothom sap la diferència que hi ha entre anar a 80 o anar a 100. A 100 arribes abans, però quan abans? Si fas una mitjana de 40 km al dia i vas a 100 km trigues 24 minuts. El mateix reccoregut a 80 km el fas en 30 minuts: Són exactament sis minuts de diferència. Amb prou feines el temps de fumar-se aquesta cigarreta que molts han suprimit.

Què és el que busquem i prioritzem? Les sensacions? La seguretat del trànsit rodat, que inclou els conductors, els acompanyants, els vianants, els motoristes i els ciclistes, ha d’anar molt més enllà de les sensacions que tinguis al volant i de si duus el cinturó de seguretat ben cordat. Probablement calgui treballar els aspectes relacionats amb el coneixement i la presa de consciència del que tenim com a conductors quan seiem al volant. Que què tenim? Tenim la responsabilitat de respectar els altres i de posar tota l’atenció en el que fem i fan els altres quan som al volant, sense contribuir a una sinistralitat innecessària, ruïnosa per a les famílies i la societat, vergonyosament impròpia d’un país que ha de deixar de ser definitivament una república bananera pel que fa als accidents de trànsit. I això es pot aconseguir, individu per individu, posant els cinc sentits quan agafem el cotxe, la moto o qualsevol vehicle, durant tot el trajecte. El nou programa de seguretat vial a les escoles no ha de ser una assignatura més per complir l’expedient. Cal canviar el xip si no volem hipotecar el nostre futur ni les vides dels nostres fills.  Els miracles no existeixen, i si de debò volem reduir el nombre de víctimes i de ferits greus que any rere any esquitxen les vides de tantes i tantes famílies, cal agafar el bou per les banyes. Si els conductors no hi posem la pràctica, el coneixement i la tensió o la concentració necessàries, qualsevol intent o pla de millora serà paper mullat. Si els experts del trànsit no ho tenen prou clar, que li ho preguntin al Guardiola.

Va por ti, Jose, que te gustaba cuidar los detalles pero te quedaste por una de esas carreteras de Dios.